IMPLANTOLOGIA

És l’especialitat de l’odontologia que s’encarrega de la col·locació d’implants dentals per tal de substituir les dents absents. Els implants dentals seran els elements que farem servir per poder substituir les arrels de les nostres dents naturals perdudes. La majoria dels implants dentals en l’actualitat estan fets de titani però també els trobem molt minoritàriament de zirconi (implants de color blanc). L’implant dental s’ha unir i estabilitzar en el nostre os de dues formes que es produeixen en diferents fases:

• La retenció mecànica que s’obté inicialment en el moment de la col·locació de l’implant afavorit per la morfologia disseny que tingui, donant-nos l’estabilitat primària.
• Retenció secundària que es produeix per la oseointegració. En aquesta hi ha una formació i remodelació òssia produint-se una unió molecular entre el titani de l’implant i l’os. El temps d’aquest depèn de factors com si l’implant està locat en el maxil·lar superior o a la mandíbula.

La col·locació d’un implant quan encara hi ha la presència de la dent afectada a reemplaçar pot ser de dues maneres:

1.Implant immediat: És quan en el mateix moment en què extraiem la dent, col·loquem l’implant. Per realitzar aquesta tècnica hem de poder assegurar l’estabilitat primària d’aquest. Si és possible es  el tractament d’elecció ja que amb ell evitem la pèrdua d’os que es  produeix quan extraiem una dent per la reabsorció òssia. A més amb aquest mètode el tractament es realitza en menys temps al no haver d’esperar la regeneració de l’alvèol on s’allotjava la peça dental.

2.Implant diferit: És quan col·loquem l’implant un cop a transcorregut com a mínim el temps de regeneració de l’alvèol després de la exodòncia de la peça.

En diverses ocasions la col·locació de l’implant necessita d’algun tractament addicional per a solucionar situacions específiques, majoritàriament lligat a una manca de volum ossi tant en alt com en ample. Entre aquests tractaments podem trobar:

• Elevació de si: Quan no tenim l’altura òssia necessària per a la col·locació de l’implant a la zona posterior o mitja del maxil·lar superior. En aquesta posició es troba el si maxil·lar, que és una cavitat buida que delimita el sostre del nostre maxil·lar superior. Mitjançant aquesta tècnica guanyarem l’espai que ens cal per al nostre implant.
• Regeneració i empelt ossis: Aquestes tècniques s’utilitzaran quan tinguem un os amb molt poca alçada i / o gruix. L’empelt l’utilitzarem en els casos d’una perduda molt més pronunciada que en els casos que utilitzarem la regeneració.
• Empelts de teixit connectiu: Tots els darrers estudis determinen que per a protegir el nostre implant i garantir la seva supervivència no només hem de tenir os suficient al voltant d’ell, sinó també és important la presència d’abundant geniva al seu voltant. Quan aquesta és escassa o nul·la, mitjançant aquesta tècnica, col·loquem geniva provinent generalment del paladar o de la zona posterior dels molars superiors. Aquestes àrees després es recuperen i regeneren aquest teixit amb facilitat. Amb això a més d’assegurar la protecció del nostre implant, aconseguirem una millora estètica en guanyar volum.